Els Diputats de l'antiga Corona : d'Aragó a les Corts de Cadis (1808-1812) / Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


Lleida ; Barcelona : Pagès Editors : Fundació Ernest Lluch, 2015
456 p. ; 21 cm (Beca Ernest Lluch, 7) 
VIII Beca de Recerca Ernest Lluch.
ISBN 9788499755632

Per primera vegada un llibre analitza de manera exhaustiva i conjunta els diputats de l'antiga Corona d'Aragó -catalans, valencians, aragonesos i balears- al llarg del procés constituent de les Corts de Cadis, que culminà amb la promulgació de la primera Constitució de la història d'Espanya el 19 de març de 1812, coneguda popularment com La Pepa, símbol de la revolució liberal espanyola per instituir el primer Estat de Dret: sobirania nacional, separació de poders, sistema representatiu per sufragi censatari masculí, igualtat civil, llibertat d'impremta, dret a la instrucció pública, defensa de la propietat privada, abolició del règim jurisdiccional, supressió de la Inquisició i prohibició del turment. (Editorial).

La Conferencia dels Tres Comuns (1697-1714): una institució decisiva en la política catalana / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


Lleida : Pagès, 2008
488 p. ; 21 cm (Beca Ernest Lluch, 3) 
III Beca de Recerca Ernest Lluch. Inclou cronologia.
ISBN 978-84-9779-714-6

L'any 1690, parlant de les conferències que tenien els comuns (Consell de Cent, Diputació de Catalunya i Braç Militar) el virrei duc de Villahermosa deia: "No cave en la explicaçión los daños que estas conferençias causan en la paz y público sosiego de la privinçia, y en el servicio de vuestra Majestad". Anys més tard, en 1706, el marquès de Gironella es refería a la Conferència com a una "Junta perniciosa i maliciosa (...) triplealianza (...) oracle de tota la nació catalana".Per què aquestes conferències de comuns eren objecte de crítiques tan dures per part de les autoritats reals? La veritat és que, com Núria Sales recordava, aquestes reunions de representants de les institucions catalanes "ens havien passat per alt, fins ara, als que hem estudiat aquelles guerres i aquell període". El present llibre pretén explicar el paper decisiu que va jugar la Conferència dels Tres Comuns durant el difícil context de la guerra de Successió. El seu posicionament en la defensa de les Constitucions de Catalunya fou el millor antídot contra les maníes absolutistes de Felip V i Carles III, l' Arxiduc. L'èxit que van tenir s'explica, no obstant, per la flexibilitat i adaptabilitat del seu funcionament intern a les circumstàncies canviants i per la presència en el seu si d'un grup dirigent d'ampli abast social, que incloïa també a importants membres de l'elit mercantil.